En aquesta unitat entrarem en contacte amb el món de l'escultura. Recordeu que l'escultura pot intervenir més o menys en l'espai que l'envolta, així podem parlar d'
escultura exempta quan la peça es presenta solta, i la podem rodejar, com aquesta escultura pública ubicada a Donòstia, titulada:
Construcción vacía de Jorge Oteiza, o de
relleu quan el seu angle de vi
sió és més o menys frontal, perquè alguna pa
rt de la peça forma part del panell que la
suporta, com aquesta talla en fusta de noguera, de
Codina Corona, titulada
Botella Xafada.
Els procediments per elaborar les escultures han estat tradicionalment la
talla (en fusta, marbre, etc) i
el
modelatge amb cera o argila.
Michelangelo Buonaroti és l'autor del
David que podeu veure a l'esquerra d'aquestes línies. Com podeu veure es tracta d'un marbre d'acabats precisos i anatomia perfecte, típic de l'art renaixentista de Miguel Angel que s'inspirà directament en els escultors grecs; clàssics i helenístics, que 1500 anys enrera ja dominaven a la perfecció les tècniques escultòriques del marbre.
La fosa de
metalls és moltes vegades el procediment que utilitza l'escultor que prèviament a encarregat uns motlles de la peça original que sól ser feta amb fang o cera.
El pintor i escultor
Antonio López treballa els caps de grans dimensions que s'instalaran a l'estació d'Atocha. Es tracta de bronzes que prèviament, com podeu apreciar a les fotografies, a realitzat en guix.
Els límits de l'escultura, però, han ampliat horitzons gràcies a les aportacions de les avantguardes de principis del segle XX, els canvis en la concepció de l'art, la nova valoració dels materials, dels
objectes d'
ús cotidià, ...
Assamblatge: MARCEL DUCHAMP
Escultura cinètica: ALEXANDER CALDER
TONY CRAGG: Construcció Mistos: CLAES OLDENBURG
Aviat haureu de començar una nova proposta per aquest darrer trimestre. Us proposo que veieu alguns exemples que he preparat per vosaltres...
