Educació visual i plàstica a l'INS PERE RIBOT: d’abril 2008

En aquesta unitat entrarem en contacte amb el món de l'escultura. Recordeu que l'escultura pot intervenir més o menys en l'espai que l'envolta, així podem parlar d'escultura exempta quan la peça es presenta solta, i la podem rodejar, com aquesta escultura pública ubicada a Donòstia, titulada: Construcción vacía de Jorge Oteiza, o de relleu quan el seu angle de vi

sió és més o menys frontal, perquè alguna part de la peça forma part del panell que la

suporta, com aquesta talla en fusta de noguera, de Codina Corona, titulada Botella Xafada.

Els procediments per elaborar les escultures han estat tradicionalment la talla (en fusta, marbre, etc) i

el modelatge amb cera o argila.

Michelangelo Buonaroti és l'autor del David que podeu veure a l'esquerra d'aquestes línies. Com podeu veure es tracta d'un marbre d'acabats precisos i anatomia perfecte, típic de l'art renaixentista de Miguel Angel que s'inspirà directament en els escultors grecs; clàssics i helenístics, que 1500 anys enrera ja dominaven a la perfecció les tècniques escultòriques del marbre.

La fosa de metalls és moltes vegades el procediment que utilitza l'escultor que prèviament a encarregat uns motlles de la peça original que sól ser feta amb fang o cera.

El pintor i escultor Antonio López treballa els caps de grans dimensions que s'instalaran a l'estació d'Atocha. Es tracta de bronzes que prèviament, com podeu apreciar a les fotografies, a realitzat en guix.

Els límits de l'escultura, però, han ampliat horitzons gràcies a les aportacions de les avantguardes de principis del segle XX, els canvis en la concepció de l'art, la nova valoració dels materials, dels