LA COMPOSICIÓ

Què és la composició?
És l'art d'ordenar els elements en un espai determinat de manera funcional i/o estètica. Es pot desenvolupar en dues o tres dimensions. El tenir especial cura en la distribució dels elements compositius es fa extensiu a tots els àmbits on la comunicació visual té un paper rellevant; ornamentació, interiorisme, mobiliari urbà, publicitat, disseny arquitectònic, gràfic, tèxtil o culinari, i per descomptat, en la fotografia (a dalt, imatge de Ilse Bing, 1931), el cinema i les arts escèniques entre molts d'altres.
http://www.slideshare.net/luciaag/la-composicion

Elements a tenir en compte al inici d'una composició.

• L'elecció del format.

• La relació figura-fons. http://www.slideshare.net/megaplim/ilusiones-pticas-42017

• La presència d'un centre d'interès
  
• La recerca de l'equilibri http://www.edu365.cat/eso/muds/visual/composicio/index.htm
  

Las estratègies compositives:

• Proporció/desproporció
  








• Simetria/asimetria

• Esquemes i estructures

Ritmes/Aleatorietat - Perspectives

EL COLOR

Les variables dels colors:

Valor o lluminositat

Grau de saturació o puresa
To o croma

Utilització del color al llarg de la història de la pintura

Tot i les limitacions cromàtiques i tècniques habituals en èpoques antigues, la preferència d'una sèrie de tons o d'altres, en les composicions pictòriques ha anat variant al larg de la història, lligat a la funció que en aquell moment podia tenir la pintura, i al gust de l'època. Al Reneixament trobem els primers estudis relacionats amb la física del color. Fixeu-vos però que a nivell artístic, el color era utilitzat primordialment per aconseguir una representació naturalista, aproximada el més possible a la realitat, fent servir el clarobscur per la representació del volum. Des de les pintures rupestres- Pintures i gravats sobre les parets de les coves a les zones més profundes, dibuixades amb sang i substàncies naturals dissoltes en greix animal, aplicades amb pals, canyes o les mans. Policromes.- fins a l'actualitat, els homes i les dones no han deixat d'interessar-se pel color, però no és fins a principis del segle XX, que el color per sí sol, esdevé motiu central de l'obra artística amb les aportacions de les avantguardes i el neixement de l'art abstracte.

LA PERSPECTIVA AÈRIA.

Si observem un paisatge veiem que els colors van perdent saturació i lluminositat segons estiguin situats a una distància més gran de l'espectador. Aquest efecte espacial, en una obra plàstica, s'aconsegueix utilitzant colors més clars, violats o blavosos agrisats, que van perdent intensitat en la llunyania, i colors més càlids , més vius i potents pels primers plans.

Tot seguit veieu aquests exemples d'obres pictòriques que han utilitzat aquest recurs. Es tracta de la Madonna del clavell, de Leonardo (1475) i Caminante sobre el mar de niebla, de Caspar David Friedrich (1817-1818)

EL PAPER DEL COLOR EN LA COMPOSICIÓ

Compositivament, també hem de tenir en compte el "pes" del colors que juntament amb els altres elements donaran o restaran equilibri a tot el conjunt. Veiem aquests senzills exemples http://www.edu365.cat/eso/muds/visual/composicio/index.htm per entendre millor el que estem explicant.